VIOLÈNCIA DOMÈSTICA, VIOLÈNCIA DE GÈNERE, VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES
Reflexions per al Dia Internacional per a la eradicació de la violència vers les dones
Què entenem per violència? El diccionari en la 2a excepció, apartat c, ho defineix com acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d’obligar-la a una determinada acció o omissió. Per tant accepta com a violència la violència no física, al parlar de coacció moral, sense renunciar a la violència física. Em centraré en la violència anomenada al títol d’aquest escrit, sabent que el concepte de violència és molt més ampli i té parts que m’agradaria abordar en un altre moment.
Si cadascú de nosaltres ens preguntem quina és la nostra definició de violència domèstica, de violència de gènere i de violència contra les dones (deixant de banda la definició del diccionari amb la que he començat aquest escrit), probablement tindrem tantes definicions possibles com persones s’ho plantegin. Des que els mitjans de comunicació el varen divulgar amb contumàcia i sense treva, el problema que jo anomeno terrorisme domèstic contra la dona -existent de sempre, visible des de fa ben poc- els mitjans han utilitzat diferents maneres de parlar sobre la violència que parelles i marits impartien sobre “les seves” dones (no som persones independents, som objetes posseïts per ells!). Professionals i polítics han ajudat a l’ús de múltiples denominacions. Potser us preguntareu si és massa important encetar un debat sobre la denominació. Ho veig com un inici per aprofundir en un debat global sobre violència, on la violència vers les dones hi tindrà un paper important.
Jo tinc definicions que, ni sent millors ni pitjors que les de qualsevol altre, em semblen interessants de plantejar per començar el debat: per a mi, la violència domèstica és aquella que es dóna en l’àmbit familiar més íntim, concretament d’una part de la parella vers l’altre. No té perquè ser l’home violent vers la dona. Pot ser al revés: la dona pot ser la part violenta de la parella. I també es pot donar en parelles homosexuals. No entraré a valorar-ne totes les causes, perquè són múltiples i no conec prou el tema. Però crec que té molt a veure amb la inseguretat, la gelosia i la idea de possessió que l’individu violent té. Aquesta violència domèstica es pot expandir vers fills, avis i pot portar a una violència conseqüent dins de la pròpia definició, com és la violència de fills vers a pares o avis. En qualsevol cas es tracta d’un problema complex on dos i dos no sempre fan quatre i cada cas té la seva complicació.
Pel què fa a la violència de gènere la defineixo com aquella que es dóna contra una persona a causa de la seva condició de dona o home. Per tant, una agressió a un home pel fet de ser-ho, és també violència de gènere: per bé que minoritari, la violència vers l’home, existeix, per bé que més invisible i possiblement d’índole diferent. Amb aquesta definició, el que vull fer entendre, que crec que les dones no ens hauríem d’apoderar d’un mot que ha de respectar les dues condicions, de dona i d’home, per igual. La violència de gènere es pot donar en qualsevol àmbit de la vida. No donar una feina a una persona per la seva condició de gènere, per exemple, és un abús que, per bé que no sigui violència física, si que minva o pot disminuir l’autoestima de l’individu i, en qualsevol cas, vulnera drets laborals i humans.
Finalment, la violència contra les dones, és aquella que rep qualsevol dona en qualsevol àmbit de la vida. No diu enlloc que sigui en l’àmbit domèstic, ni que hagi de ser la parella, ni que aquesta hagi de ser un home. La generalització, sense matisos, sempre m’espanten per què deixen sempre algun col·lectiu, individu o àmbit d’incidència, sense reconeixement o, pel contrari, generalitzar pot portar a no limitar adequadament l’espai reivindicatiu.
El 25 de Novembre és el Dia Internacional per l’eradicació de la violència vers les dones. Es va establir per commemorar i denunciar la tortura i la mort de les germanes Mirabal durant la dictadura del General Trujillo a la República Dominicana el 25 de novembre de 1960. Eren tres lluitadores politicosocials per a la defensa de la llibertat i la democràcia. El moviment feminista en va reclamar el dia per denunciar i mostrar la lluita per l’eradicació de la violència contra les dones. Fixem-nos que es un dia de lluita i denuncia contra la violència contra les dones que, per les circumstàncies, nosaltres centrem en les situacions de violència que moltes dones viuen en l’àmbit familiar i en mans de les seves parelles. Vivim en una societat mediatitzada i a vegades ens limitem a lluitar per allò amb el que ens “matxaquen” i oblidem àmbits com el laboral, el polític, el social, etc... la violència té moltes cares més ocultes i que encara no es consideren socialment com a tal. Evidentment, el terrorisme domèstic contra la dona és, sens dubte, molt greu i un espai de lluita molt important. Però hi ha feina a fer en altres àmbits. És cert que algú em pot dir que quan parlo de violència en altres àmbits, els homes poden patir-la igual. Vet aquí que el que també reivindico és que l’home pot patir igualment terrorisme domèstic: per bé que minoritari, existeix i passa inadvertit. Per tant, si existeix el terrorisme domèstic vers l’home, perquè no s’ha de treballar per l’eradicació de la violència contra les dones en la resta dels àmbits de la vida? En realitat la lluita ha de ser, simplement, contra la violència, sense cap adjectiu. Jo he decidit lluitar pel dret de les dones. Ja hi haurà qui lluiti per eradicar la violència vers els homes, i vers els nens, i vers els avis... i vers qui sigui.... no podem copsar-ho tot. Però cal visualitzar que existeix.
Com deia en la introducció d’aquesta web, s’ha de treballar per una igualtat basada en la diferència des del punt de vista de la transversalitat: és a dir, que la dona ha de tenir el seu punt de vista en tots els àmbits de la vida. I pel què fa a la violència, també considero que ha d’existir aquesta transversalitat.
No es pot tolerar cap tipus de violència i per tant, el terrorisme domèstic contra les dones no es pot tolerar sota cap punt de vista.
Els darrers anys s’ha estat treballant un avantprojecte de llei dels drets de les dones consensuat amb associacions i societat civil que, si s’aconsegueix aprovar, pot ser una eina de treball –juntament amb una ampliació de recursos econòmics-, per assolir l’eradicació del terrorisme domèstic contra les dones.
Queda molta feina a fer, ens hi posem?
Cristina Sans i Güell
18 de novembre de 2006